La Telescòpica

La canya telescòpica clàssica de pesca, també anomenada popularment com: “metralleta” o també “Ablettera”. Aquests noms li venen donats perquè amb aquesta canya, si hi tens un gran domini, pots anar traient peixos a gran velocitat i perquè molts dels peixos que es pesquen am aquesta canya són Ablettes, peixos força petits que viuen prop de les vores del riu.
Aquestes canyes tenen una escassa longitud que oscil·la entre 1.5 i 5 metres. Estan pensades per resistir llançades i clavades a peixos molt freqüents. Són molt lleugeres i manejables per facilitar les maniobres de llançament i de treure el peix.
Ocupen molt poc espai ja que es guarden ficant tots els puntals dins el taló, que és la part de baix de la canya. Això s'aconsegueix gràcies a que és telescòpica.
La tècnica utilitzada per a fer servir aquestes canyes s'anomena “pesca al coup (de pols)” i consisteix en llançar, clavar al peix i recollir amb una canya sense carret ni anelles amb la línia col·locada a la puntera. Es necessari “granar” la zona de pesca: tirar pinso, preparat anteriorment, per la zona del riu on volem pescar.
S'anomena “pesca al coup” perquè com que no té carret ni anelles se sent la picada a la punta de la canya i com que l'aguantes amb la mà has de saber el moment exacte per aixecar la canya i enganxar el peix

Carles Gil

Sortida de Pesca

Els preparatius per anar a pescar van començar el dia anterior: vam haver de preparar el pinso a base d'un preparat especial que venen en botigues de pesca, pa rallat, aigua, oli i blat de moro, perquè estigués a punt per anar a pescar vam anar anar a comprar blat de moro i asticot, que són els cucs de la mosca i es fan servir per pescar.
Just entrada la tarda varem començar a preparar les canyes i tot el material per a pescar. Portàvem un parell de canyes telescòpiques de 4m i 5m respectivament, un parell de canyes a fons, suports per a les canyes, fils, hams i suros, un bossarró per guardar els peixos(al final del dia els varem tornar a alliberar), un celebret per poder treure els peixos de l'aigua en cas que fossin molt grossos i dues cadires de pescar equipades amb tot tipus d'eines com deshamadors, recanvis draps..
També portàvem el pinso que havíem preparat la nit anterior, el blat de moro i l'asticot.
La pluja ens va respectar i ens vam dirigir cap a sota “Cal Peyu” on hi ha uns quants pescants on s'hi està força bé sobre una esplanada de roca. En arribar vam col·locar els estris i vam muntar les canyes. Primer varem tirar les canyes a fons amb blat de moro. Aquestes canyes no incorporen suro ja que el més important és que l'ham estigui cap al fons i així puguin picar peixos més grossos.
Després vam preparar les telescòpiques i varem començar a pescar amb asticot. En el procés de preparar les canyes i tot el material hi vam invertir un quart d'hora aproximadament.
També era molt important anar llançant constantment pinso a la zona on pescàvem perquè així els peixos venien cap allà i no marxaven.
Vam estar tota la tarda pescant; a estones no pescàvem res i a altres estones pescàvem bastant. Vam poder comprovar que en aquest esport fa falta molta paciència i cal saber afrontar les males ratxes on no es pesca res.
Al final de la llarga tarda de pesca varem alliberar els peixos que havíem pescat.

Carles Gil

Flotadors de pesca

· Fusiforme: forma allargada de tipus “pastanaga”, per a la pesca tècnica sense vent en aigües tranquil·les.

· Gota d'aigua: S'assemblen a una pera més o menys allargada amb una quilla molt llarga per aconseguir estabilitat. És el més utilitzat.

· Bola: Té una gran flotabilitat i s'utilitza per pescar peixos a fons en la corrent. Aquests flotadors poden incorporar esqués a l'ham de gran mida.

· Plans: S'utilitzen exclusivament per pescar peixos a fons, amb la línia parada sobre la corrent. La seva finura ofereix poca resistència a l'aigua.

Carles Gil

La Bolonyesa

La Bolonyesa, és una canya que està prevista d'anelles que fan de guia del fil i d'una fixació per a incorporar-hi un carret. Aquest tipus de canyes, no tenen un preu tan elevat com el de les endollables, i son assequibles per a la butxaca d'un pescador mitjà.
Estan construïdes a base de fibra de carbono i la seva mida oscil·la a l'entorn dels 9 metres, podent fins i tot superar-los. Una bona bolonyesa pesa aproximadament uns 850g. I això la fa còmoda i fàcil de manejar.
Les principals característiques que diferencien a la canya bolonyesa i la endollable són:
· Amb la canya bolonyesa pots llançar a més distància gràcies a la possibilitat de tenir fil emmagatzemat al carret.

· Tens un millor control i precisió a l'hora de recollir el peix i és més fàcil de mantenir un peix de grans dimensions gràcies al fre del carret.

En aquesta modalitat de pesca es poden utilitzar dos tipus de flotadors: fixos o corredissos. El principal desavantatge de la canya bolonyesa és la dificultat que té tirar sempre al mateix punt. Aquest handicap es fa més evident quan hi ha molta corrent al riu.

carles gil

Canya Anglesa

La canya anglesa és una canya petita i lleugera. Les seves mides van des dels 3,5 metres fins als 4,5 metres. El seu pes sol estar al voltant dels 220g. Són força econòmiques ja que en podrem adquirir una pel mòdic preu de 120 €.
Estan construïdes de carbono o grafit i el seu mànec sol ser de suro. El porta carrets és de tipus de rosca en alguns models i per mitja d'anelles de fibra en d'altres. El model d'anelles fa que el pes de la canya sigui menor i ens permet col·locar el carret en el punt que desitgem. El que destaca més en aquest tipus de canyes és la gran quantitat d'anelles que incorpora; normalment 13.

Aquesta canya està pensada per pescar a grans distàncies, 30 o més metres. Els flotadors no tenen res a veure amb els de les altres modalitats. Solen estar enganxats a la línia de forma fixa o corredissos, que és la forma més habitual d'utilitzar-los.

Un dels principals problemes, a priori, és poder llançar el pinso a les grans distàncies on es pesca. Això ho podem solucionar utilitzant tiradors, que podem trobar en qualsevol botiga de pesca.

carles gil

L'ABLET

L'Ablet vuiu en rius, llacs i embassaments.  Aigües clares, de corrent feble o mitjana, amb o sense vegetació i de poca a mitja profunditat. Viu prop de la superfície formant grups. És un peix que freqüenta molt al riu Ter.
A Espanya aquesta espècie ha estat introduïda amb finalitats aparentment esportius pels pescadors a la decada dels 90. 
Pot adaptar el seu color a diferents ambients.
Té una llargada entre 10 i 20 cm però normalment no supera els 15 cm. Triga molt temps en arribar a aquesta talla.
És un depredador molt voraç, que en la naturalesa menja pràcticament de tot, és omnívor. Puja a la superfície per alimentar-se de qualsevol insecte que caigui a l'aigua. Una característica dels ablets comú a tota la resta de ciprínids és que no tenen dents. En captivitat se li pot donar el típic aliment sec en escates i larves de mosquit vermelles, que li agraden molt. 
Sol viure en bancs molt nombrosos i es porta molt bé amb els peixos de la mateixa espècie (espècie gregària). No es recomana mantenir junts els "alburn" amb altres espècies de peix en un mateix aquari. En captivitat es sol mostrar nerviós al principi fins que s'acostuma a l'aquari, el que li pot portar unes 2 o 3 setmanes.
Poden viure fins a 6 o 7 anys.

LA BAGRA COMUNA

La bagra és una espècie comuna, tot i la minva soferta la darrera meitat de segle. Era present al nord-est de Catalunya uns 30.000 anys enrera, concretament a la zona del jaciment arqueològic de Reclau (Serinyà, Pla de l’Estany); posteriorment, també es coneix que vivia als cursos fluvials del voltant del Cingle Vermell (Vilanova de Sau, les Guilleries) uns 10.000 anys enrera .
Actualment, aquesta subespècie endèmica s'estén a la meitat dels trams de l’àrea estudiada amb presència de peixos. Es distribueix per la majoria de rius i rieres, excepte a la capçalera, ja que prefereix els trams mitjos: és pròpia de les gorgues i sectors més aviat cabalosos de flux laminar (lenítics); es mou entre aigües, normalment en petits grups. Conviu amb el barb de muntanya o el cua-roig i, bastant sovint, també amb la carpa. Molt afectada per la contaminació, els seus efectius han disminuït arreu i, fins i tot, ha desaparegut com a espècie en alguns dels sectors que ocupava.